Llibre de meravelles

Llibre de meravelles és un llibre de l'autor mallorquí en llengua catalana Ramon Llull, escrit a París entre 1287 i el 1289. És una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble, com era freqüent en la didàctica de l'edat mitjana, arrelada en models neoplatònics de discurs.
Al llarg dels deu apartats de l'obra, el protagonista, Fèlix, que és presentat simbòlicament com si fos el fill de Llull, viatja pel món descobrint la distància entre l'ordre diví de la creació i l'actitud que en realitat tenen els humans. Alhora, però, coneix ermitans i filòsofs que el fan entrar en contacte amb totes les branques del saber del segle xiii, des de Déu i l'infern fins a la natura, tot descrivint la cosmovisió de Ramon Llull. Alhora que d'altres exploren la filosofia natural, la moral destinada a la cort i l'especificitat de la persona com ésser que participa tant de la matèria com de l'esperit.
De les parts en les quals se'n divideix, la més coneguda es coneix amb el nom de Llibre de les bèsties. Llull hi empra el seu mètode habitual d'instruir amb exemples i semblances, en lloc de conduir el saber enciclopèdic de l'època envers uns objectius determinats i sistemàtics. Estava dirigida a un públic no acadèmic, motiu pel qual està escrit en llengua vulgar i no en la llengua culta del moment, el llatí. A la seva època el text també circulava en occità, francès, castellà i italià.