Dietari dispers (1918-1984)

L'obra de Marià Manent no és una obra extensa: es redueix a un volum de poesia que aplega cinc llibres publicats entre 1916 i 1986, llibres de traduccions o interpretacions de lírica estrangera, bàsicament anglesa i xinesa, alguns llibres de crítica literària i finalment quatre llibres que són producte d'una perseverant activitat de dietarista. Aquests quatre llibres són els següents: Montseny: zodíac d'un paisatge (1948), A flor d'oblit (1968), El vel de Maia (1975) i en darrer lloc, L'aroma d'arç (1982). Cal dir que aquests quatre diaris no formen unitats independents sinó que s'integren dins de l'activitat de dietarista que comentava suara. Aquesta activitat no és susceptible, a ulls del poeta, d'independitzar-seen un llibre; els reculls de dietaris de Manent, organitzats i triats segons una lògica interna de cada volum, no són concebuts com a compartiments tancats o obres soltes sinó ques'inscriuen dins d'un llibre major: la vida del poeta. Prova d'això és el fet que matèria viscuda pel poeta s'encavalla en els successius llibres. Així, A flor d'oblit abasta el període de 1919 a 1965, El vel de Maia tracta dels anys de la guerra civil i L'aroma d'arç té com arc temporal els anys 1919-1981. El temps, doncs, s'encavalla en aquesta obra global que seria la vida d'un mateix.