País d'Itàlia

País d'Itàlia -premi Sant Joan 1983- manlleva el seu títol d'una cançó de Raimon, un dels símbols generacionals de la joventut que s'evoca a la novel·la. Escrita paral·lelament a l'ombra de Pavese i plena de referències literàries, evoca tres moments determinants d'un grup de joves -tres nois i una noia, procedents de llocs diversos- que fan amistat en coincidir en unes vacances, que es troben després per passar una tarda i una nit a Barcelona. i que finalment, viatgen a Itàlia en una peregrinació stendhaliana en recerca de la Cartoixa de Parma.
Es una crònica de comportaments que evoca una etapa vital: el final de la joventut. Segons explica el mateix protagonista a les seves notes l'objectiu "no és la versemblança, sinó la creació d'una lògica interna, d'un clima. Si pot ser màgic evocador".