L'ordenacio dels maons

Pedra sobre pedra, maó sobre maó, com diu el títol, la vida d'en Daniel Basrida, es va ordenant en tot de blocs, casascun dels quals correspon a un episodi centrat en d'altres persones -un farmacèutic, un capellà, un comerciant, una entretinguda, etc.- que incideix en l'existència del nostre heroi, criat en una vila de la qual Manuel de Pedrolo va fent la dissecció a través dels representants de les diverses capes socials i de les distintes actituds públiques i privades que condicionen un Daniel disposat a tirar la pedra i a amagar la mà, un xic hipòcrita i intrigaire. Descobrim en "L'ordenació dels maons" una altra dimensió possible de la personalitat d'una criatura que, llibre darrere llibre, s'altera o es contradiu i, alhora, penetrem en un altre univers que "Temps Obert" encara no havia explorat: el de les petites comunitats urbanes regides per tot de tabús incessantment transgredits pels mateixos pares de la ciutat que, si ofeguen l'escàndol públic, no vacil·len gaire a satisfer llurs necessitats i llurs capricis personals. No ens pot pas estranyar, en acabar la novel·la, que aquest Daniel sigui com és.