El càtar proscrit

En uns temps que la fidelitat cotitza tant com l’ardidesa, un noble provençal malda per mantenir el bon nom i la reputació d’una bona gent condemnada per la Santa Seu i proscrita per l’exèrcit del rei de França: els albigesos, una confessió religiosa considerada heretge pel Sant Pare. Uns dominics altius i uns militars sense compassió s’interposen en el camí d’un infant que temps a venir esdevindrà el major monarca català i ensopegaran amb la intrepidesa d’uns nobles desposseïts però delerosos de poder donar a cadascú allò que és seu. Ara cal tornar-s’hi i no es faran concessions ni transaccions de cap mena. No hi ha treva possible amb els escurçons: o els esberles la testa o seran ells que et descarregaran la seva fiblada assassina. I hem decidit que serem nosaltres qui els calcigarem a ells. Bons homes de la Provença! Enselleu les muntures, esmoleu les armes, pregueu a Nostre Senyor, perquè l’hora és arribada de fer pagar cara tanta vesània!