La llengua de Menorca: recull de paraules menorquines (II)

by Pere Melis Pons

Paper Book, 1990

Publication

Ciutadella: Col·lectiu Folklòric Ciutadella (Eliteprint), 1990; 51 p.; 21,5 cm (Quaderns de Folklore, 42)

Language

Original language

Catalan

Physical description

51 p.; 21 cm

Local notes

C Conté les entrades següents [211]: ulls de babalisco, babalua, babé, bacó, bago, baixamaner, baixamar, baldreig, baldritxa, bala, banyadura, banyatòrum, barrabam, barraca, barres, barriola, batall (batai), bataler (bataier), batedor, bauvat, bec ['becaina'], becastem [angl. backstamp], becbol, becnoc, becoll, de becus, beerols ['abellerols'], begot, beguda, bèguers [angl. beggar], es Bei, belitre, bena [fem. de be], bensenes, bèrecs [angl. barracks], bereneta, bergant -a, berguin [angl. bargain], berguiner, bèrics, berious [angl. barracks house], bescunsat (o biscunsat), besqui, betzerria (o bitzerria), bevetejar, bibeca, bicbec (o bisbec), bidoix, bifi bífia, bífol bífola, bisera, bit [angl. bit], bitlo, bladeguera, blander, blat d'indi, blècbol [angl. black ball], blec [angl. black], blec-vernis [angl. black varnish], blic-bloc, bodrem [angl. bottom], boer (o bouer), quatre jans i un boi, boix, boixa, boldros, boll, bondrell (o brondrell), boni, bordada, bordellós, plantar bordo, borinar, bòrn, boual, boval, braçoleta, braguer, bramall, bred [angl. brad], brèndola, bricbarba, brilla, brivada, broix, brua, brumejar, brunyir, buerons, bufacanyes, bugueró, buida, bujot, buixolar, buldrafa, buli [angl. buly], burcany, busquereta, cabeili, cabi, cafoll, caguelis, caguerul·lo, caixer, calamuejar, calent, calloques, caloma, camada, canera, caninea, canó, cantidei, cantimplori, capadeta, caparrutia, capçana, capçanada, capellana, capirota, capsoti, carabasser, carabasseta, carabassot, carabessa, carabó, caragol, carai marí, carrutxa, cascarro, casera, casòrum, castanyola, casulla, categòria ['catracòlica], catre, catso (o capso), caüta, cavall de faves, cavalleria, cavallet, cavallmatxo, censal, cern ['acer'], cerreta, cimal, cinglada, cirosa, civadera, claper, clapir, cleda, anar clemis, clespi (o clesqui), cleuma ['fleuma'], clin [angl. clean], cloquins ['esclops'], cobertora, cobil·lis (o cabil·lis), cobròmbol, cóc, colàrsega (o culàrsega), colcada, colga, com-alre-no ['si més no'], comerx, perdre es composol, concert, contramurada (V. quantramurada), copinya, corregudes, cortonar, córrer sa cossia, còssil ['cossi'], cot, cota, crespell, cruia, cudori ['tiberi'], cuinó, cuirol, culfaristol, curnària, cuscussó, dagar-se, dalió, dardó, en dària ['en dubte'], dauat, davall-ventre (o davallventre), deixernir ['discernir'], dèndel (o dendelet), dengle, densians ['d'ençà que'], desastre, desentreviar, fer una desinvoltura, desòlit ['desori'], anar desquèndil, desserrar, destentat ['trasbalsat'], a la Déu-dóna ['de qualsevol manera'], du es dèvils [angl. devils], dianye ['diantre'], distria ['destria'], diversa, dixar ['deixar'], dobla ['doblec'], dolsa, dony [masc. de donya, cast. doña], drac draquessa.

Barcode

5121
Page: 0.1301 seconds