La llengua de Menorca: recull de paraules menorquines (i IV)

C Conté les entrades següents [368]: lesi [angl. lazy], let [angl. lath], llamborda ['llesca molt grossa'], llanterna [f. f.: fer sa llanterna ('vagarejar'), obrir uns ulls com a llanternes], llanterner (o llanternós) ['ple de taques'], lladr ['lladruc'], llarguimany ['alt'], llatí [f. f.: anar llatí, estar llatí], llebre ['bocí'] [f. f.: llebre de carn, llebre de sang], llemisc, llemuc ['laboriós'], llenfró ['golafre'], lleó, lloc, llomanto ['llamàntol', 'persona poc formal'], llustina ['medalla religiosa'], mabre ['peix', 'llarg i feixuc'], macarrí ['migrat'], macarró ['dolç en forma d'estrella'], maíter [angl. miter], maceta ['agulla de cap'], malcapitar ['acabar malament'], malès ['gros i feixuc'], mallar ['vèncer'] [f. f.: Qui malla, menja], malmorrós ['malhumorat'], malmodós ['amb males maneres'], maltevull ['malefici'], manxar ['piular'], manyonfla ['plantofada'], maqueu, maqueuar, marconfla ['marcolfa'], maramiota, marimon ['odissea'], marraquinca, marreco, marro, marrucar, marxando ['saig'], mascarell, masclí ['còlic'], matatxins, mató, mauro ['pallissa'], mè mena ['mentider'], mec meca ['borratxera'] [f. f.: de mec de mec 'd'amagatotis', casa meca 'barraca'], memec ['constipat, especialment de nas'], men [angl. man], menjafums ['part de la xemeneia'], merdanada ['merderada', 'vanitós'], mèrvels (o mèrvils, mèrvols) [angl. marbles], mesclòrum ['barrejadissa', 'barrija-barreja'], més tost ['més aviat'], milacria, miledi [angl. milady], mitjamèn [angl. midshipman], mitja ['farina grossa'], mitjania ['part interior de l'illa'], moc [angl. mug], moguin (o moguini) [angl. mahogany], moixet ['ronquet'], moixot ['sorrut'], molleró, mom ['llengota'], monjoia, mota, mugra, muia (o mua), mulla (o mua) ['fer suca-mulla'], mumós, nassarrell ['forat del nas'], nèbera [angl. neighbour], negrer, negrina, nèpel [angl. an apple], neversó: prunes de neversó [angl. I never saw (?)], níquel [angl. nickel], nòquel [angl. knuckle], nivolada (V. nuvolada), nivolat ['núvol'], nunú ['instrument musical infantil'], nyeco nyeca, nyecra ['ocell', 'nyicris'], nyefa ['befa''], nyefeta ['aturat', 'enfoteta'], nyémera ['patacada'], nyenyo ['porc', 'nyanyo'], nyesclo ['cop'], odre ['beverri'], oliaigo ['sopes de pa'], ox [angl. ox], pada ['mol·lusc'], pagantana ['pantigana (llagost)'], palangrana ['palangana'], paldrap, paltreig ['manucleig'], paltrejador ['palpejador'], paltrejament ['manucleig'], paltrejar ['palpejar'], paltrís ['tros de pa que crueja'], panadera ['guisat de patates'], panriure: de panriure ['de per riure'], pantonfla ['plantofa', 'vulva'], panxer ['panxota'], panxó ['pallissa'], panyoleta (V. espanyoleta), parafullat, paraigua ['ràfec'], paramola, pardalar, pardalera ['atzucac'], parpallola (o parpola), partidora ['cullerot'], passapertuti [it. passa per tutti], passetja (V. bassetja), pastifot, pastonar, pata, patrenostrera ['somereta'], patsa! ['passa!'], pebre de banyeta ['vitxo'], pedralla, peguer, peita, peitat, peluda, peltret, pena, pènel [angl. panel], peni [angl. penny], peny ['pedra'], peonejar ['calcigar'], pepelmen [angl. pippermint], pèpit ['ametlló'', 'gros, apersonat', 'clatellada'], pèrdula (V. pèrdua), perpassar-se ['propassar-se'], perpeny (V. peny), peüc ['mitjó'], picòrnia ['rancúnia'], pillar (o espillar) ['fer campana'], piló: dur a piló ['portar a ajusticiar'], pimpar-se ['papar-se'], pin (o pinc) [angl. pin] [f. f.: trar a pinc], pinxa [angl. pilchard], pinyo ['moc', 'burilla'], píquels [angl. pickles], pistecu: fer pistecu ['donar una bufetada'], pitxau [angl. pitch out (?)], planconfès: en planconfès ['desemparat'], plè: joc de plè [angl. play], plenti: n'hi ha plenti [angl. plenty], pleta, plis [angl. please], ploïscar (V. ploviscar), plugina ['plugim'], pol·lis [angl. pollex], pont, porquejades ['matança del porc'], porronar ['afartar-se'], portellada, púdin [angl. pudding], punx [angl. punch], pupoa [f. f.: fer sa pupoa], quartó, quartonar, queixalada ['riallada'], quen [angl. can], quen: pomes d'en quen [de Richard Kanne], quèp (o quèpi, quèpu) [angl. cap], quequenera ['polseres (cabells)'], quequens ['polseres (cabells)'], quesque-sia ['qualsevol cosa'], queuma, quèter [angl. cutter], quic: jugar a quic [angl. quick (?)], quis [angl. kiss (?)], quíter (o quítil) [angl. kettle], rai, rallatòrum ['xerradissa'], ramer, ranxada ['gernació'], ranxo ['ramat, colla'], raonador ['xerraire'], raoner ['xerraire, cerca-raons'], rapar ['besllaurar'], ratjada, ratoner, ratoneria, ravaleta: fer sa ravaleta ['fer-la petar'], ràvec ['rave'], raveguí, recisar ['reduir despeses'], record, redossós, reganyol ['encenall'], regastalles ['deixalles'], regaubeig, reguard, règula (o règola) ['rècula'], rèl [angl. rail], remelsa, remenós, remenot ['enrenou'], remolcar ['arrossegar'], renclinera ['crinera'], renclinós ['esbullat'], rentador, rènx [angl. range], requincadura, requincar, respiciar, retret, reuma ['símptoma precursor', 'reminiscència'], revalgada, revell ['tupè', 'embull'], reverteri ['escanyolit'], revessega ['recaragolament'], revidea ['revifalla', 'obsessió'], revogida ['revolt'], revogir ['torçar', 'tombar'], revògit ['revolt'], revol, roa ['llardó'], ròfils [angl. ruffles], roi roia ['fastiguejat'], rondoi ['volt'], rondoiar ['fer un volt'], rostinyós ['bast'], rul [angl. rule], rum [angl. rum], sabrada ['mentida o disbarat grossos'], sacardiu [fr. sacre Dieu], sacarins ['tentacles del calamar'], safra ['safata'], saidbord [angl. side-board], saliva ['escopinada'], salivó, salmaienc ['salabrós'], santibel·li [it. santi belli], santmiquelanadal ['tardor'], sargai ['xaragall'] [f. f.: fer es sargai margai], sargaiar ['desgastat'], sau ['gec, americana'], savastre ['engrut''], secalló ['butllofa'], sedàs ['enze'], sedon: fer sedon [angl. sit down], selva ['plantofada', 'serva'], senendret: a senendret, sèngri [angl. sangaree], serrada ['gropada'], serral: un serral ['un munt'], sèu ['saïm'], sipardo siparda [cast. bocipardo (?)], sinquinirvi ['magre i nerviós'], sítil ['seient'], soforgonyat ['ennuvolat'], solada, soldemà ['endemà'], soldrada ['sacsejada'], soldrar ['sacsejar], soldro [sacsejada'] [der.: soldroeig, soldroejada, soldroejador, soldroejament, soldroejar, soldrolleig, soldrollejar], solpàs [f. f.: fer es solpàs], somorgoll [der.: somorgollar], sota, sotejar, soter ['bus'], sotja: a la sotja (o a les sotges) ['en silenci, calladament'], sotoiar, sunya ['brutícia'], sunyer ['brut'], sutimbor [angl. setting board], suvora, tafal, talabisco, tal·larà, talaiejar, talom, tanquer, tassa ['copa'], tastarines ['tentines'], tauló, te ['infusió qualsevol'], tel ['babau'], tem ['farigola'], tema, temós, tèpel [angl. taper], tèquina, terregar, terregassa, tià [cassola'], tianada, tiborb [angl. te-board], timbo, tintina, tiràs, tireta, tíngera, tíquitil [angl. tea kettle], tirorit, titella ['senderi, seny'], titeta, titinea, tocarejar, toixa, tol·le-tol·le, tomàtic (o tomàtiga), tombessa, tornescrús ['tornavís'], torrola, tova, trasquiló: en trasquiló, trepaletrep, treure, triador triadora, trinc: fer un trinqui (o trinqui) [angl. drink], tronya, trossera, trujana, trumfo, tudossa, tueca, turmassot, turmellons: de turmellons, turriburri, tuta, ueit [angl. white], vam (V. veiam), vamellara! (o vamillara!), varies, ventall, verella, verema, vergamansa, verge, verifigi, verjo [masc. de verge], via, vianda ['sopa de pasta'], vinjola ['falciot'], vinjolita ['oreneta'], vitrac, vixicà, volatge, xalada, xalicori, xaquens [angl. shake hands], xarbet, xarema, xarmandar, xarxer, xasquet, xebof: fer xebof [angl. shake off], xèl [angl. shell], xelicoli, xénk [angl. shank], xeprinant, xerbet (V. xarbet), xerratòrum (V. rallatòrum), xerrimar, xerricadís, xerriscar, xerrucar, xerxer (V. xarxer), xoc [angl. chalk], xoroiar, xumeca [angl. shoe-maker] [f. f.: anar xumeca, estar xumeca].