Simposi Pompeu Fabra: 14, 15 i 16 de novembre de 2018

C I. Inauguració del Simposi Pompeu Fabra: Joandomènec Ros i Aragonès, 9-10.— M. Teresa Cabré i Castellví, 11-12.— Laura Borràs i Castanyer, 13-15.— Jordi Casassas i Ymbert, Conferència inaugural: Pompeu Fabra i la vida pública catalana del seu temps, 17-29.— II. El context de Pompeu Fabra: Albert Balcells i González, Pompeu Fabra en el marc de l'Institut d'Estudis Catalans, 31-39.— Jaume Guillamet i Lloveras, Pompeu Fabra i al premsa del catalanisme republicà, 41-49.— Josep M. Casasús i Guri, Fabra en el periodisme del seu temps, 51-56.— Enric Pujol i Casademont, Ferran Soldevila i Pompeu Fabra. El combat per la llengua, 57-65.— III. Pompeu Fabra, filòleg i gramàtic: Xavier Lamuela Garcia, Fabra entre el pensament jeràrquic i el pensament funcional, 67-99.— IV. Ideologia política i lingüística de Pompeu Fabra: Joan Martí i Castell, La ideologia lingüística de Pompeu Fabra aplicada a la concepció i a la confecció de la normativa, 101-109.— Josep M. Nadal i Farreras, I després de Fabra, què?, 123-127.— Joan Albert Argenter i Giralt, Ideologies lingüístiques en context i conseqüències normatives, 111-122.— V. Continuïtat de Pompeu Fabra en la normativa actual: Gemma Rigau i Oliver, Norma i descripció gramatical, 129-137.— Vicent Pitarch i Almela, "La selecció ben feta de les formes valencianes vivents", 139-147.— Albert Jané i Riera, Algunes alteracions en la jurisprudència de Fabra, 149-154.— Josep Ruaix i Vinyet, Comentaris sobre alguns canvis, 155-159.— VI. Difusió i recepció de l'obra de Pompeu Fabra: Ramon Sistac i Vicén, L'aneguet lleig: el català nord-occidental i l'obra de Fabra, 161-170.— Francesc Ballone, Millor tard que mai: difusió a l'Alguer de l'ortografia catalana moderna, 171-176.— Joan Miralles i Monserrat, La recepció de l'obra de Pompeu Fabra a les Illes Balears, 177-197.— Joan Peytaví Deixona, Fabra a la Catalunya del Nord. De l'intricat context inicial a l'acceptació total, 199-212.— Antoni Ferrando i Francès, El català de valència en l'obra de Fabra, 213-236.— VII. El compromís de Pompeu Fabra amb l'IEC: Jordi Mir i Parache, Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans, 237-244.— Joaquim Rafel i Fontanals, Pompeu Fabra, home de l'Institut, 245-260.— Mila Segarra i Neira, Alguns aspectes de l'obra institucional de Pompeu Fabra, 259-274.— VIII. Pompeu Fabra, més enllà de la gramàtica: Guillermo Lusa Monforte, Pompeu Fabra, estudiant i professor d'enginyeria (1883-1912), 275-316.— Joan Vallès i Xirau, Pompeu Fabra i la terminologia biològica, 317-336.— Josep González-Agàpito i Granell, Pompeu Fabra, polític de l'educació, 337-349.— Ramon Pinyol i Torrents, Cambó, Estelrich i López Llausàs i l'elaboració del Diccionari general de la llengua catalana, 351-362.— IX. Conclusions: Jordi Ginebra i Serrabou, ¿Què ens queda per saber i per estudiar de Pompeu Fabra?, 363-380.—