Paraules d'Opton el Vell

Novel·la d'Avel·lí Artís-Gener, elaborada a Mèxic, que requerí un enorme treball de documentació històrica i antropològica i que ha estat considerada per la crítica la seva obra mestra pel seu artifici lingüístic i estructural. És una subversió de la crònica de la conquesta d'Amèrica perquè narra la "descoberta" a la inversa, és a dir, són els asteques els que per motius religiosos, l'any 1489, arriben a Galícia. Ara bé, no es tracta només d'una excel·lent paròdia temàtica i estilística de les cròniques, sinó que construeix de manera enginyosa un text humorístic i irònic que li serveix per parlar de la situació catalana a través del poble mexicà. Se serveix de dos nivells narratius molt ben interrelacionats per donar versemblança al relat i deixar marge a la ironia. El primer és el narrador editor que es presenta com l'encarregat de traduir al català el text escrit en nàhuatl i que demana al lector occidental, que llegirà aquesta adaptació, la seva complicitat. En el segon nivell cedeix la paraula a Opòton, un vell asteca terrissaire, que fou testimoni de la descoberta de la Península Ibèrica, i que ja de vell decideix escriure aquests fets basant-se en el record. Per tal de fer-lo creïble, el text està ple de repeticions, arcaismes, elisions i dubtes que l'editor intenta clarificar amb notes a peu de pàgina o amb l'ús de parèntesis; tanmateix, a mesura que avança el relat, la qualitat de la prosa millora i el narrador es mostra més atent a l'etimologia i la retòrica. Aquesta preocupació per la llengua no és gratuïta, es basa en la teoria que el llenguatge limita el nostre món i alhora és el que ens permet conèixer-lo. L'autor, a través d'aquesta construcció lingüística, ens vol oferir l'altra cara de la història i ho fa a través del canvi de punt de vista narratiu: intenta explicar la vida i costums gallecs des del prisma de la cultura asteca, la qual cosa els mostra ridículs i absurds. D'aquesta manera, amb una bona dosi d'ironia i sarcasme, relativitza les veritats absolutes i condemna la imposició d'uns pobles sobre els altres.