Mort de dama

Mort de Dama és la primera novel·la de l'escriptor mallorquí Llorenç Villalonga, publicada per primer cop l'any 1931 en català. És considerada com una de les primeres novel·les modernes en llengua catalana de les Illes Balears. Es tracta d'una novel·la psicològica i satírica, on l'autor duu a terme una crítica a pràcticament tots els sectors de la societat mallorquina coetània exceptuant-ne l'Església. Aquesta crítica causà gran controvèrsia entre els lectors de la societat del moment, que en feu una valoració negativa: Villalonga mateix dedicava «a tots els que no s'hi enfadin»
La publicació de la novel·la de Villalonga no va passar desapercebuda per a gran part de la societat mallorquina. L'obra rebé crítiques dures a causa del to sarcàstic que gastava amb ella. De l'esquerra a la dreta, conservadors i progressistes, catalanistes i anticatalanistes, tots varen criticar durament i cruelment l'obra de Villalonga. Tot i això, pareix que la noblesa, encara que també fou criticada, restà impassible, potser perquè no va llegir-la o no n'havia sentit a parlar.

Un exemple d'aquesta crítica a l'obra fou la realitzada per membres de l'Escola mallorquina, malgrat que aquesta pugui resultar un poc contradictòria. Encara que aquests autors volien que aparegués una novel·la mallorquina en català i promoure-la, no varen poder acceptar Mort de Dama com a tal, i varen procedir a rebutjar-la per la virulenta forma amb què la criticava.

Entre les diverses crítiques que rebé Villalonga, destaca la de Miquel Ferrà en un article d'El Día, en què parla, molt negativament, dels personatges i dels diàlegs, i també per la ironia usada, el llenguatge i el model de realisme viperí. Arriba a aconsellar-li que abandoni el conreu de les lletres.1

Això no obstant, intel·lectuals com Gabriel Alomar, Joaquim Verdaguer i Màrius Verdaguer tingueren una impressió positiva de l'obra. A Catalunya, l'obra passà gairebé desapercebuda.