Joan Endal

Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 29 de febrer de 1880 - 15 de desembre de 1950), fou un novel·lista, narrador i autor teatral. És considerat el creador del teatre català per a infants. La seva extensíssima producció, dedicada sobretot als infants i adolescents li donà una extraordinària popularitat, mai abans no aconseguida per un escriptor en català. Era el pare de Ramon Folch i Camarasa.
Joan Endal és l'obra més coneguda de l'autor i representa una aportació original i decisiva a la narrativa modernista. La novel·la, estructurada en deu capítols, narra la història de Joan Endal, un paleta que es casa amb Francisca, de la qual té un fill, Tomàs, anomenat familiarment Tomaset; de primer el matrimoni va a viure a Gràcia i després al carrer Parlament, on Francisca comença a queixar- se de les dificultats econòmiques; sota aquesta pressió Joan fa d'esquirol en una vaga de l'obra en què treballava, però, tot i això, es queda sense feina, cosa que obliga a Francisca a tornar a cosir a casa de la família Gurt; Joan se suïcida quan intueix que el pis nou de Gràcia, la bona feina que li oferien i l'atenció recuperada de la seva dona eren conseqüència de les relacions de Francisca amb el fill de la senyora Gurt, la muller del qual intentava d'encolomar-li un fill. Pel que fa als personatges, cal dir que Joan Endal representa la virtut i la resignació amb la seva situació social de precarietat econòmica, mentre que Francisca no s'acontenta amb el seu estat i el vol millorar a qualsevol preu; d'aquesta manera provoca la infelicitat de Joan; en el personatge de Tomaset, on els pares aboquen totes les seves contradiccions, hi conflueixen dos dels temes principals de la novel·la: la incomunicació i la inadaptabilitat junt amb la idea que de l'educació cal esperar-ne un canvi social. L'acció s'emmarca dins una classe social determinada i negligida narrativament: el proletariat; així l'obra reflecteix problemàtiques i reivindicacions de l'època. La novel·las'escenifica en una Barcelona en expansió però també, amb una forta tensió social. L'estil és àgil, expressiu i flexible, sense retoricismes. La veu narrativa és en tercera persona
http://www.xtec.cat/~jducros/JM%20Folch%20i%20Torres.html