Tots els camins duen a Roma, Memòries I

Tots els camins duen a Roma és un llibre de memòries publicat per Agustí Calvet, més conegut com a Gaziel, l'any 1958. L'obra es considera una de les una de les peces cabdals del memorialisme en català.
Exiliat durant la guerra civil, Gaziel va retornar a Catalunya el 1940, però ja no pogué reprendre les seves activitats periodístiques. Aleshores es dedicà a escriure llibres de memòries i viatges, ja en català, els quals obtingueren un remarcable èxit de crítica i de públic.Entre els seus llibres destaca aquesta obra, publicada inicialment en dos volums i subtitulada Història d'un destí (1893-1914). El llibre cobreix el marc temporal va des dels sis anys de l'autor i acaba quan comença la Gran Guerra, en el moment que aquest comença a firmar amb pseudònim. El mateix Gaziel, en l'edició de 1959 explica que va escriure aquest llibre perquè, en el moment vital en què es trobava (72 anys), volia consagrar totalment les seves darreres forces a les tres realitats superiors: "la nostra terra, la nostra gent, la nostra parla".