Un Lloc entre els Morts

Un lloc entre el morts és una novel·la escrita per Maria Aurèlia Capmany publicada el 1967, que narra la peripècia vital i intel·lectual d'un jove escriptor amb influències il·lustrades de la Revolució Francesa que lluita contra la societat burgesa de la Barcelona del segle XIX. Va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi el 1968.

Barcelona, Espanya, 1967
Un lloc entre els morts és una de les obres amb la qual l'autora s'apropa a la novel·la històrica. L'acció se situa en el pas del segle xviii al XIX amb la invasió del general Duhesne i la influència francesa. D'una banda se centra en escenaris i personatges reals: Barcelona, Cervera, o Venècia, i com el mateix general Duhesne, però de l'altra, el protagonista és un personatge de ficció, Jeroni Campdepadrós i Jansana, hereu d'una família rica que mort prematurament i que escriu unes memòries `les quals la seva muller destruirà després de la seva mort i només en quedaran alguns poemes, fragments i cartes. El narrador reconstruirà la seva vida a través d'aquests fragments però, sobretot a partir de deduccions personals. L'obra segueix cronològicament, l'existència del protagonista: la mort de la mare, l'enfrontament amb el pare, el casament amb la Carolina, l'amistat amb l'empordanès Eresme Bonsoms, etc.